AL·LEGACIONS A L’AVANÇ DE PLA DEL POUM: Un Blanes per viure-hi!

La CUP ha presentat les següents al·legacions a l’avanç del pla del POUM.

A.-Participació ciutadana

Aquesta primera al·legació és una esmena a la totalitat de la metodologia de definició del POUM utilitzada. Sota una imatge de suposada obertura, ara ens trobem gairebé al final del camí amb propostes que no són alternatives i ho deixen tot tancat des de dalt.

Cap de les tres alternatives que es proposen sobre el POUM ha estat contrastada amb la ciutadania, que és precisament en aquesta fase inicial quan tindria capacitat d’incidència sobre el model de ciutat que volem. Creiem que aquest és un procés opac i fet d’esquena a la gent.

No podem recolzar cap de les tres alternatives que s’han proposat ja que no responen al model de ciutat que defensem. Actualment, aquesta proposta no existeix i no existirà a menys que es comencin a fer les coses d’una altra manera i reflexionem col·lectivament els grans temes de poble: el POUM n’és un.

Per tant, no avalarem cap proposta sense debat ciutadà. Sabem que, difícilment, res del que proposem acabarà incorporant-se: fins ara s’ha fet tot a porta tancada. Cal disposar de tota la informació perquè el poble pugui realitzar un correcte procés de diagnosi. Cal debatre, programar, planificar, proposar; discutir i revisar múltiples propostes conjuntament amb la ciutadania. No s’ha de confondre participació amb informació.

No s’han presentat tres alternatives reals a debat, ja que una d’elles és tornar al PGOU-81: això no pot ser mai una proposta. Creiem que aquest fet, per si sol, podria constituir un frau de llei.

Sense participació ciutadana -perquè replicar i calcar fil per randa el suposat període d’exposició pública tal com es va executar l’any 2007 no és participació real- tot aquest procés s’ha convertit en un mer tràmit administratiu que després de tot encara té el mur de contenció del Secretari perquè res canviï.

B.-Creixement: habitatge, sòl industrial i equipaments

Defensem la NO transformació en sòl urbanitzable -tant en la seva fórmula urbanística delimitada com no delimitada- dels eixos principals on es sosté la política de creixement definida en totes les alternatives actualment proposades per al POUM: la zona nord de la GI-682, l’ampliació del sòl industrial oest amb la construcció d’una ronda paral·lela a la riba de la Tordera, la zona del Racó Blau i el polígon SUD per activitats turístiques sobre terrenys del Delta de la Tordera. La defensa del territori natural no urbanitzat ha de ser radical.

Cal tenir en compte que Blanes disposa aproximadament de 2.238 habitatges buits i de 7.062 habitatges secundaris, segons dades oficials de l’IDESCAT per l’any 2011.

Cal considerar també que, contràriament al que s’esmenta a la memòria de criteris i objectius urbanístics, molts dels sectors de creixement planejats al PGOU-81 encara resten pendents de desenvolupar, amb el que la capacitat de crear nous habitatges i equipaments amb el sòl ja incorporat a l’actual teixit urbà és perfectament viable. Tot això, sumat als habitatges existents actualment buits i els secundaris, tots ells susceptibles d’entrar en programes i polítiques d’accés a l’habitatge com poden ser la masoveria urbana, els models de cooperatives d’ús (MCU), la rehabilitació/reutilització d’immobles, la redacció d’un Pla de Buits, etc. permeten plantejar el creixement poblacional i el repensar l’espai públic sense cap mena de necessitat de consumir i esgotar els recursos naturals existents, evitant construir encara més infraestructures per al transport motoritzat, xarxes de distribució d’energia i canalització d’aigües, telecomunicacions, etc. que trinxen el territori.

En totes les alternatives presentades pel POUM, tant la que delimita com la que no delimita els nous espais urbanitzables -per acció o per omissió- es planteja la expansió urbana residencial com a “mecanisme d’integració dels barris perifèrics existents al nord de la carretera d’accés a la Costa Brava, Valldolitg, Mas Borinot, Mas Güelo, Residencial Blanes, Ca la Guidó,…”. Creiem que la integració d’aquests barris no passa, en cap cas, per la urbanització expansiva dels seus perímetres, condemnant el ciutadà a viure en habitatges cada cop més petits i atrapant-lo en grans aglomeracions. Estem totalment en contra de l’augment i expansió de prop d’un 25% -aproximadament- del sòl urbanitzable que plantegen actualment les alternatives per la redacció del POUM.

C .-Territori: Delta de la Tordera – Faixa verda – Pinya de Rosa – Camins de Ronda

Defensem la reconversió i protecció real i activa de la zona del Delta de la Tordera, ocupada actualment per diversos càmpings -tant en la zona frontal de la platja de s’Abanell com en la riba de la Tordera-, incloent tota la zona humida deltaica, riba del riu segons limitació del PEFCAT i ACA i franja de protecció ZMT de tota la zona litoral.

Volem que s’impulsin des de les institucions tots els mecanismes necessaris per a la reordenació de tota aquesta zona, incorporant-la al PEIN mitjançant la delimitació d’un nou espai d’interès natural. Les alternatives proposades en l’Avanç de Pla no van, en cap cas, en aquest sentit, ans al contrari. Fins i tot -i ho volem destacar com a fet definitori de les intencions d’aquest nou POUM- als plànols proporcionats per l’equip redactor, la zona del Delta de la Tordera ni apareix: queda totalment tallada.

Defensem un model de turisme contraposat a l’actual: sostenible, respectuós amb el medi ambient i que potenciï els valors ecològics i naturals del nostre entorn.

Primer de tot, voldríem aclarir sota quin criteri s’han plantejat les “barreres de creixement urbanístic” grafiades als plànols d’avanç de planejament a la zona deltaica. A quina lògica responen?

Perquè es segueix plantejant l’augment de sòl destinat a equipaments turístics al polígon SUD sota l’argument, que creiem fals, de “potenciar el sector turístic i facilitar la millora de l’oferta hotelera de la ciutat mitjançant la qualificació de sòl i l’adequació de la normativa de manera que estimuli i faciliti la implantació d’aquesta activitat”? L’estudi ambiental del POUM aprovat el 2010 ja destacava l’enorme impacte ambiental d’urbanitzar i impermeabilitzar encara més terreny inundable de la zona deltaica natural i les actuals infraestructures hoteleres no presenten una ocupació permanent i desestacionalitzada al llarg de tot l’any com per plantejar la construcció de més hotels. A quins criteris respon aquesta operació de requalificació?

Segons l’actual delimitació de la zona de Domini Públic Marítimo-Terrestre -n’adjuntem una imatge oficial extreta del GeoPortal- diversos càmpings estan ocupant sòl públic -tota la franja litoral de s’Abanell, línia vermella- així com la zona de protecció interior -entre línia vermella i blava-. Entenem que tota la zona requereix d’una reordenació urgent que estableixi com a eix primordial la protecció i revalorització de tota l’àrea natural i el desplaçament de l’activitat turística que actualment l’ocupa. Cap de les propostes aclareix la situació. Quina intenció es té i sota quin criteri s’executa?

llera tordera

Considerant que l’espai de la desembocadura de la Tordera està inclòs en diversos catàlegs de paisatge (Sistema de protecció territorial a la Selva, Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de la Costa Brava) i plans de protecció com el Pla Especial de Protecció de patrimoni ambiental, paisatgístic, arquitectònic i historicoartístic i la Xarxa Natura 2000 definida a nivell europeu, defensem l’absolut replanteig de la tota la zona. Quines proposta activa planteja el POUM en aquest sentit? Com es pot compatibilitzar tot això amb activitats tant agressives contra el medi natural i la diversitat ecològica com són els assentaments dels càmpings ocupant-les flagrantment? Són compatibles aquests usos amb les zones protegides delimitades pels diversos catàlegs i plans de protecció?

espais protegits blanes

Cal també incorporar la delimitació el domini públic hidràulic i l’ocupació de les zones inundables greus i moderades, que no admeten àrees d’acampada, ni serveis de càmping, ni cap tipus d’edificació, amb l’excepció de les destintades a usos industrials i d’emmagatzematge.

Defensem la creació de la Faixa Verda com a anella verda externa que embolcalli la població i relligui l’espai natural des de Pinya de Rosa fins el Delta de la Tordera. Aquesta podria unir físicament els dos àmbits a ponent i llevant citats, aprofitant el sistema de turons, rieres, espais forestals i fins i tot vials verds (que permetin o prioritzin el trànsit no motoritzat) existents als barris del nord (Mas Cremat, Ca l’Aguidó, Mas Guelo, Mas Borinot, Valldolig i Pinya de Rosa). Evidentment això xoca frontalment amb la intenció que tenen totes les alternatives presentades fins a dia d’avui pel nou POUM, que pretenen recosir la ciutat mitjançant la urbanització i creixement desaforat a partir de la definició de nous polígons urbanitzables. Defensem, doncs, cohesionar la ciutat a partir de la natura i d’un potent sistema connector ecològic, contraposant-nos a la recepta de sempre del capitalisme: asfalt i formigó.

desembocadora tordera

Les diverses alternatives d’Avanç de Pla pel POUM ni plantegen ni esmenten polítiques actives per tal de protegir, recuperar i posar en valor els camins de ronda del nostre municipi. Quina proposta es pretén fer en aquest sentit?

D.-Mobilitat

La CUP de Blanes presentem oposició frontal a l’ampliació de la C-32. Hi ha alternatives, com el desdoblament de la GI-682, que permetrien optimitzar les infraestructures ja existents. Estem en contra de la creació d’una nova Ronda Nord que travessi o ressegueixi Ca l’Aguidó; entenem que aquesta ja existeix (GI-682) i que té la secció necessària per absorbir el desdoblament que requereix la mobilitat territorial.

E.-Energia i impacte ambiental

La CUP de Blanes defensem la plena sobirania energètica i la màxima utilització de fonts d’energia renovable per a l’abastiment de la demanda energètica de la ciutat. El document de criteris i objectius per l’Avanç de Pla del POUM no esmenta cap mena d’intenció d’establir polítiques de sostenibilitat energètica a nivell municipal. En aquest sentit, en defensem la inclusió i instem a l’equip de govern i l’estudi redactor a ser explícits sobre quin model energètic estan definint pel poble.

Cal dissenyar polítiques actives cap a la incorporació als edificis de sistemes d’energies renovables: cap a l’autosuficiència i l’autoconsum (biomassa, mini-eòlica, geotèrmia, solar tèrmica i solar fotovoltaica).

Volem incorporar al planejament urbanístic la previsió d’espais i infraestructures per a la generació elèctrica distribuïda dins l’àmbit urbà o en zones industrials. Permetre la implantació de centrals de producció elèctrica d’origen renovable o de centrals de cicle combinat (biomassa, biogàs, residus sòlids urbans, solar tèrmica, etc.). Cap a la plena sobirania energètica: incentivar la implantació de cooperatives d’energia verda al municipi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s