DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE TREBALL DOMÈSTIC, DE CURES I REPRODUCTIU?

El treball domèstic, de cures i reproductiu son totes aquelles activitats fonamentals per què la vida se sostingui al llarg del dia a dia.

Son accions tan quotidianes com canviar bolquers, donar de menjar, curar ferides i malalts, trucar la família i amics, interessar-se i preguntar com estan, rentar roba, cuinar, comprar, teixir i cosir roba, buscar en els supermercats les ofertes més adients, ocupar-se d’abastir de fonts energètiques quan no en tenim prou per pagar el gas o la llum o l’aigua, conrear la terra per l’autoconsum, planxar….

Històricament, les tasques de cures s’han associat a l’atenció més imprescindible i urgent a persones en situació crítica. No obstant, aquestes activitats desborden, amb molt, l’atenció a les persones dependents i la infància. Son els processos de reconstrucció quotidiana pel benestar físic i emocional de les persones; de totes les persones, perquè totes necessitem cures cada dia de la nostra vida, de diferent tipus i intensitat.

Tanmateix, les societats patriarcals han tendit a donar protagonisme a unes activitats i a menystenir-ne unes altres. S’ha tendit a dissociar la responsabilitat de l’esfera pública de la de l’esfera privada. El treball remunerat fet pels homes s’ha diferenciat del treball quotidià i moralment obligat de les dones. Però quan parlem de «treball domèstic, de cures i reproductiu» ens referim a un treball bàsic pel sosteniment de la vida. És tant important que aquests tipus de feines s’haurien de considerar una responsabilitat de la societat en ple i, si no és així, és perquè les societats on vivim son hipòcrites, ignorants i androcèntriques. Reivindicar la centralitat d’aquestes tasques està totalment vinculat a la lluita per posar la vida al centre del sistema econòmic, desplaçant els processos d’acumulació de capital com l’eix de tot l’ordre social.  No obstant, la realitat és que aquests treballs sovint es troben fora dels mercats i son molt poc reconeguts. Dins el sistema capitalista, totes aquelles tasques que no generen beneficis directes en forma de capital queden a l’ombra malgrat siguin fonamentals pel manteniment de la mateixa mà d’obra, necessària per generar els beneficis del capital.

Aquestes tasques, malgrat la seva invisibilització, també tenen un efecte imprescindible i innegable sobre el benestar i la cohesió social. Es tracta d’una contradicció entre importància i invisibilització que la trobem intrínsecament lligada al repartiment desigual i absolutament asimètric del treball de cures: de les dones cap els homes, de la classe obrera a les elits, del sud globalitzat al nord. La contribució, tan rentable, necessària i feminitzada que ocupa una gran part de les jornades, no es pot ignorar més i atrevir-se a donar el pas hauria de servir per impulsar un canvi i una ruptura de l’ordre en les estructures socials.

L’explotació capitalista empresarial no només representa un robatori de plusvàlua en l’àmbit públic, sinó que es traspassa a l’àmbit privat en forma de treball obligatori, no reconegut i no remunerat. Qui afronta aquest segon robatori en l’àmbit privat és la mà d’obra domèstica: la femenina i feminitzada. És a la llar on les dones continuen afrontant la major càrrega mental i física que suposa organitzar la vida familiar i atendre les persones (canalla, dependents i homes).

I què passa quan les dones del nord global tenen feines remunerades i manca de temps per assumir les tasques quotidianes de cura i atenció? Qui assumeix, doncs, aquestes tasques? Les dones de països del sud global, sovint racialitzades, que es desplacen a altres llocs del món (havent de deixar a la seva pròpia família) i, sigui quina sigui la seva formació, siguin quins siguin els seus desitjos, es veuen abocades a aquest tipus de feina. D’això se’n diu la cadena global de cures.

Nosaltres entenem que cada societat ha d’organitzar-se per sostindre la vida i posar-la al centre,  i que cal una reestructuració social que necessàriament ha de ser global.

La ruptura de l’ordre en les estructures socials ha de contemplar necessàriament trencar amb la cadena  global de cures. Que les dones del sud es desplacin al nord per realitzar aquestes tasques no és una manera de resoldre la contradicció entre capital i vida.

Aquests canvis necessaris han de ser multi direccionals: tant de baix cap a dalt com de dalt abaix; des de l’horitzontalitat i solidaritat/sororitat, a la conquesta d’unes polítiques institucionals que no tolerin tota aquesta explotació hipòcrita, egoista, invisibilitzada i vergonyosa.

Què es pot fer des de l’àmbit institucional/local?

No podem esperar que unes polítiques públiques o que la simple conquesta de les institucions es tradueixin en un canvi real. Però, si des de les institucions i el discurs oficial es contribueix al manteniment de l’estructura patriarcal, també es pot lluitar per aconseguir que no ho facin.

En aquest sentit, apostem per:

→L’impuls dels serveis socials, educatius i sanitaris amb una dotació econòmica i humana suficient per atendre les necessitats de les famílies. Cal que, des de l’administració, es contribueixi a  minimitzar l’impacte social i personal que suposa assumir aquestes tasques de cures i atenció a infants i dependents sense cap recolzament extern i en el si d’un sistema econòmic que sacralitza la feina remunerada i exigeix disponibilitat i energies a temps complert.

→ La creació de programes de formació en igualtat de gènere adaptats a totes les etapes educatives, per tal de canviar la visió distorsionada que els infants poden tenir en veure les dones assumir totes les tasques relatives al manteniment de la llar.

→ La protecció al teixit de xarxes de suport mutu a través d’espais de trobada facilitats per l’administració.

→ El canvi del focus d’atenció i comunicació pel que fa a temes de gènere: s’ha d’interpel·lar directament els homes, que son els que no estan assumint el treball domèstic, les tasques de cures i reproducció de manera coresponsable.

→ La creació de propostes sindicals per part de la lluita obrera encaminades a adaptar els temps del treball remunerat als cicles vitals: joventut, criança, envelliment, malaltia… Així com una  reducció i repartiment dels temps del treball remunerat per poder fer-se efectiu el repartiment, també, dins l’àmbit privat.

És important no oblidar-se de potenciar i donar veu a les lluites socio-laborals dels sectors altament feminitzats.

→ El reconeixement, per part de l’àmbit empresarial, de la seva responsabilitat social facilitant mesures de conciliació de la vida domèstica i familiar, així com assumint una igualtat salarial i unes condicions laborals que allunyin la precarietat de la classe obrera.

 

Assemblea Antipatriarcal Sa Pedra Foguera

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s