Ubiquem el Kurdistan

El Kurdistan, o terra dels kurds, és la nació sense Estat més gran del món. Un territori situat al bell mig del que anomenem Orient Mitjà amb una població que ronda els 40 milions d´habitants. Aquest territori està dividit en quatre parts: Bakur (al sud est de l’Estat Turc, on es concentra la majoria del poble kurd), Bashur (al nord de l’Estat d’Irac), Rojhilat (al nord oest de l’Estat d’Iran) i Rojava (al nord de l’Estat Siri). Aquesta divisió territorial és fruit de la resolució deSan Remo (1920) i el tractat de Lausana (1923) que donen peu a la creació dels Estats de Síria, Irac i Turquia i suposen el punt i final al conflicte existent des de la Primera Guerra Mundial entre l’Imperi Otomà i diversos països, com ara França, Regne Unit i Itàlia. Una vegada més els interessos imperialistes i colonialistes es van imposar per sobre la realitat del territori.

El poble kurd es caracteritza per una llarga història de resistència i supervivència en un entorn altament hostil. Amb la creació del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a finals dels anys setanta s’enceta un nou cicle de lluita i reivindicació nacional. De clara orientació marxista-leninista, el partit experimenta una clara evolució ideològica de la mà del seu líder: Abdullah Öcalan, empresonat des del 1999 per l’Estat turc a l’illa d’Imrali en règim d’aïllament. Öcalan proposa una síntesi entre la lluita d’alliberament nacional i les tesis llibertaries, amb una forta influència de l’obra de Murray Bookchin. Sota el nom de confederalisme democràtic, Öcalan realitza una proposta de resolució del conflicte kurd fonamentada en tres grans pilars: democràcia, alliberament de la dona i ecologisme.

El confederalisme democràtic aposta per l’abolició de l’Estat a través de la creació de la democràcia de base, és a dir, de l’autoorganització popular mitjançant comunes (de barri, de districte, de ciutat, regionals,…) que es coordinen a diferents nivells a través d’un sistema de representació de baix cap a dalt. Aquest sistema permet que la societat prengui les regnes, i sigui ella mateixa qui decideixi quines son les seves prioritats i necessitats i es doti dels mitjans necessaris per fer-los-hi front. D’aquesta manera, a poc a poc, la societat s’aconsegueix deslliurar-se de la tutel·la de l’Estat.    

Les dones juguen un paper central en aquesta concepció democràtica de la societat. Sense el seu alliberament no és possible parlar de revolució ni de llibertat. L’autoorganització autònoma de les dones és la clau de volta del sistemadel confederalisme democràtic. Cada organització, partit o espai compta amb el seu homònim femení que compta amb una total independència respecte de les estructures mixtes.

Per últim, l’ecologisme és entès com una visió holística de la vida, sense fer distincions entre societat i natura. Les comunitats humanes són natura perquè en son part. Per tant, el respecte pel nostre entorn és essencial per garantir una vida plena.

Tot aquest corpus teòric s’està portant a la pràctica a Rojava, malgrat una guerraque ja fa deu anys que dura.

Les poblacions kurda i àrab al nord i l’est de Síria es van organitzar juntes com a part de la Primavera Àrab de 2011, però la majoria dels grups kurds finalment es van distanciar del moviment a causa de la falta d’acceptació dels drets de la població kurda i per la creixent influència de grups islamistes fonamentalistes entre l’oposició.

El gener de 2011 es crea el TEV-DEM (Moviment per a una societat democràtica) per construir i coordinar el sistema autònom i el juliol de 2011 s’estableixen les YPG (Unitats de defensa del poble).

El 2012, després de mesos de protesta contra el règim Baathista, la població de Rojava aconsegueix expulsara l’exèrcit siri i a l’administració dels seus territoris. Comencen a organitzar-se a través de comunes, consells i cooperatives.

El 2013 es creen les YPJ (Unitats de defensa de les dones) i el 2014 es proclama la Declaració d’Independència sota el nom de Rojava, dels tres cantons d’Afrin, Kobane i Jazira, organitzats a través del TEV-DEM. Els cantons, però, no tenen continuïtat geogràfica a causa de la presència de forces rebels i gihadistes.

Entre el setembre de 2014 i el gener de 2015 ISIS ataca la ciutat de Kobane. Després d’una defensa heroica de la ciutat les YPJ, les YPG i altres forces aliades, aconsegueixen derrotar el grup jihadista amb una victòria que aconsegueix ressò mundial. A partir d’aquí comença la campanya militar que conduïra a la desfeta militar d’ISIS el març del 2019. L’alliberament de territoris i ciutats de majoria àrab fa que el 2016 es proclami la Federació Democràtica del Nord-est de Síria, eliminant el terme ‘Rojava’ per crear un terme més inclusiu. Finalment, el 2018 s’institueix l’Administració Autònoma del nord i est de Síria, que es responsable de les set regions de Jazira, Eufrates, Afrin, Manbij, Tabqa, Raqqa i Deir-ez-Zor.

Encara que la revolució de Rojava es va desenvolupar a partir d’un procés d’organització predominantment kurd, ja no és un projecte exclusivament kurd. A cada regió, els consells i les copresidències (dona i home) inclouen una representació significativa de la comunitat àrab, així com d’altres grups ètnics. El canvi de passar d’organitzar-se sota el nomde “Rojava” a fer-ho com a “nord de Síria” i, posteriorment, “nord i est de Síria”, indica una visió que va molt més enllà de la identitat ètnica.

PEDRES CONTRA LA INFÀMIA

Ja fa temps que dura i no fem res. Ens distreuen i les coses passen davant els nostres ulls i no en fem cas. Mentre els pobles lluiten per la seva identitat, territori i dignitat, nosaltres, el món occidental, lliure i democràtic ens gratem la panxa, parlem d’acords multimilionaris i girem la vista cap a altres coses.

Tot i això, sempre ens queda (a algunes) la possibilitat, l’actitud la voluntat d’explicar-ho, de cridar-ho, de recordar-ho, de combatre-ho des de les nostres posicions i possibilitats.

Avui parlem del Sàhara, del Sàhara Lliure….

Al poble saharauí se l’ha robat el seu territori i el seu desenvolupament com un Estat Independent. El 6 de setembre de 1991 no es va declarar la fi de les hostilitats entre les forces del Front Polisario i el Marroc, sinó que es va signar un simple armistici, en el qual els sahrauís assumien el procés de pau sempre que la monarquia marroquina respectés la decisió d’un referèndum d’autodeterminació, que havia de ser conduït i implementat per l’Organització de Nacions Unides (ONU) a través de la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO).Un poble que ha suportat la colonització, ocupació, repressió i agressió constant per part de la potència invasora, que usurpa el territori sahrauí i el manté tancat per un mur, tan ignominiós com l’israelià: el “Mur de la Vergonya”, que s’estén al llarg de 2.700 quilòmetres de filats, camps minats i fortificacions. Les tres dècades d’estancament del procés, que després de l’armistici havia de concretar-se amb el referèndum d’autodeterminació, ha acabat d’esgotar un poble pacífic com és el sahrauí, que com cap altre, ha confiat en els organismes internacionals.

La invasió del Marroc pel nord del Sàhara occidental i de Mauritània es va possibilitar gràcies la traïció d’Espanya, que mitjançant els anomenats Acords Secrets Tripartits, signats el 14 de novembre de 1975, van cedir il·legalment la sobirania del Sàhara espanyol tant al Marroc com a Mauritània, reservant-se Espanya rèdits econòmics per l’explotació dels fosfats i els caladors pesquers de l’Atlàntic, considerats els més rics del món. Una Espanya que no va complir el paper descolonitzador que li corresponia i que fins al dia d’avui, ha estat pactista amb la monarquia marroquina i traït els anhels d’autodeterminació del poble sahrauí a qui van prometre la seva independència.

“Li agradi o no li agradi al Govern Espanyol, Espanya continua sent la potència administradora i, com a tal, ha d’assumir amb determinació i valentia les seves obligacions internacionals respecte al Sàhara Occidental i al seu Poble“, afirma el Front Polisario en un comunicat.

En aquests moments, la situació a la zona és molt preocupant. El conflicte bèl·lic ha esclatat perquè, segons diu el Frente Polisario, “no havia una altra sortida”. La pressió del Marroc i de Mauritània, la intimidació militar, econòmica i política sobre el poble sahrauí ,el passotisme del món occidental i de l’entorn, la traïció d’Espanya i el recent suport i pacte d’amistat (farcit de nombrosos acords econòmics) del ja expresident Trump, o cosa que és el mateix, dels Estat Units amb el reialme marroquí, ha fet que el poble sahrauí se n’hagi afartat i optat per l’autodefensa. De tant mirar cap a una altra banda, acabem essent partícips d’aquestes injustes i humiliants situacions de territoris com Palestina o el Sàhara.

No queda una altra que, com a mínim, omplir els pulmons d’aire, obrir la boca tot el que puguem i cridar ben fort: “Sàhara lliureeee!!!” i llençar una pedra contra els tancs invasors.

(mitjans consultats: Kaos en la red i Frente Polisario.com)

Carles Estríngana, militant AL CUP de Blanes

DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE TREBALL DOMÈSTIC, DE CURES I REPRODUCTIU?

El treball domèstic, de cures i reproductiu son totes aquelles activitats fonamentals per què la vida se sostingui al llarg del dia a dia.

Son accions tan quotidianes com canviar bolquers, donar de menjar, curar ferides i malalts, trucar la família i amics, interessar-se i preguntar com estan, rentar roba, cuinar, comprar, teixir i cosir roba, buscar en els supermercats les ofertes més adients, ocupar-se d’abastir de fonts energètiques quan no en tenim prou per pagar el gas o la llum o l’aigua, conrear la terra per l’autoconsum, planxar….

Històricament, les tasques de cures s’han associat a l’atenció més imprescindible i urgent a persones en situació crítica. No obstant, aquestes activitats desborden, amb molt, l’atenció a les persones dependents i la infància. Son els processos de reconstrucció quotidiana pel benestar físic i emocional de les persones; de totes les persones, perquè totes necessitem cures cada dia de la nostra vida, de diferent tipus i intensitat.

Tanmateix, les societats patriarcals han tendit a donar protagonisme a unes activitats i a menystenir-ne unes altres. S’ha tendit a dissociar la responsabilitat de l’esfera pública de la de l’esfera privada. El treball remunerat fet pels homes s’ha diferenciat del treball quotidià i moralment obligat de les dones. Però quan parlem de «treball domèstic, de cures i reproductiu» ens referim a un treball bàsic pel sosteniment de la vida. És tant important que aquests tipus de feines s’haurien de considerar una responsabilitat de la societat en ple i, si no és així, és perquè les societats on vivim son hipòcrites, ignorants i androcèntriques. Reivindicar la centralitat d’aquestes tasques està totalment vinculat a la lluita per posar la vida al centre del sistema econòmic, desplaçant els processos d’acumulació de capital com l’eix de tot l’ordre social.  No obstant, la realitat és que aquests treballs sovint es troben fora dels mercats i son molt poc reconeguts. Dins el sistema capitalista, totes aquelles tasques que no generen beneficis directes en forma de capital queden a l’ombra malgrat siguin fonamentals pel manteniment de la mateixa mà d’obra, necessària per generar els beneficis del capital.

Aquestes tasques, malgrat la seva invisibilització, també tenen un efecte imprescindible i innegable sobre el benestar i la cohesió social. Es tracta d’una contradicció entre importància i invisibilització que la trobem intrínsecament lligada al repartiment desigual i absolutament asimètric del treball de cures: de les dones cap els homes, de la classe obrera a les elits, del sud globalitzat al nord. La contribució, tan rentable, necessària i feminitzada que ocupa una gran part de les jornades, no es pot ignorar més i atrevir-se a donar el pas hauria de servir per impulsar un canvi i una ruptura de l’ordre en les estructures socials.

L’explotació capitalista empresarial no només representa un robatori de plusvàlua en l’àmbit públic, sinó que es traspassa a l’àmbit privat en forma de treball obligatori, no reconegut i no remunerat. Qui afronta aquest segon robatori en l’àmbit privat és la mà d’obra domèstica: la femenina i feminitzada. És a la llar on les dones continuen afrontant la major càrrega mental i física que suposa organitzar la vida familiar i atendre les persones (canalla, dependents i homes).

I què passa quan les dones del nord global tenen feines remunerades i manca de temps per assumir les tasques quotidianes de cura i atenció? Qui assumeix, doncs, aquestes tasques? Les dones de països del sud global, sovint racialitzades, que es desplacen a altres llocs del món (havent de deixar a la seva pròpia família) i, sigui quina sigui la seva formació, siguin quins siguin els seus desitjos, es veuen abocades a aquest tipus de feina. D’això se’n diu la cadena global de cures.

Nosaltres entenem que cada societat ha d’organitzar-se per sostindre la vida i posar-la al centre,  i que cal una reestructuració social que necessàriament ha de ser global.

La ruptura de l’ordre en les estructures socials ha de contemplar necessàriament trencar amb la cadena  global de cures. Que les dones del sud es desplacin al nord per realitzar aquestes tasques no és una manera de resoldre la contradicció entre capital i vida.

Aquests canvis necessaris han de ser multi direccionals: tant de baix cap a dalt com de dalt abaix; des de l’horitzontalitat i solidaritat/sororitat, a la conquesta d’unes polítiques institucionals que no tolerin tota aquesta explotació hipòcrita, egoista, invisibilitzada i vergonyosa.

Què es pot fer des de l’àmbit institucional/local?

No podem esperar que unes polítiques públiques o que la simple conquesta de les institucions es tradueixin en un canvi real. Però, si des de les institucions i el discurs oficial es contribueix al manteniment de l’estructura patriarcal, també es pot lluitar per aconseguir que no ho facin.

En aquest sentit, apostem per:

→L’impuls dels serveis socials, educatius i sanitaris amb una dotació econòmica i humana suficient per atendre les necessitats de les famílies. Cal que, des de l’administració, es contribueixi a  minimitzar l’impacte social i personal que suposa assumir aquestes tasques de cures i atenció a infants i dependents sense cap recolzament extern i en el si d’un sistema econòmic que sacralitza la feina remunerada i exigeix disponibilitat i energies a temps complert.

→ La creació de programes de formació en igualtat de gènere adaptats a totes les etapes educatives, per tal de canviar la visió distorsionada que els infants poden tenir en veure les dones assumir totes les tasques relatives al manteniment de la llar.

→ La protecció al teixit de xarxes de suport mutu a través d’espais de trobada facilitats per l’administració.

→ El canvi del focus d’atenció i comunicació pel que fa a temes de gènere: s’ha d’interpel·lar directament els homes, que son els que no estan assumint el treball domèstic, les tasques de cures i reproducció de manera coresponsable.

→ La creació de propostes sindicals per part de la lluita obrera encaminades a adaptar els temps del treball remunerat als cicles vitals: joventut, criança, envelliment, malaltia… Així com una  reducció i repartiment dels temps del treball remunerat per poder fer-se efectiu el repartiment, també, dins l’àmbit privat.

És important no oblidar-se de potenciar i donar veu a les lluites socio-laborals dels sectors altament feminitzats.

→ El reconeixement, per part de l’àmbit empresarial, de la seva responsabilitat social facilitant mesures de conciliació de la vida domèstica i familiar, així com assumint una igualtat salarial i unes condicions laborals que allunyin la precarietat de la classe obrera.

 

Assemblea Antipatriarcal Sa Pedra Foguera

 

COMUNICAT FESTA MAJOR

COMUNICAT CUP BLANES

QUÈ PASSA AMB LA FESTA MAJOR?

El passat 26 de Maig, l’Ajuntament de Blanes, juntament amb el departament de Cultura i festes, va anunciar la suspensió del 50è Concurs Internacional de Focs d’Artifici. 

En primer lloc, la CUP de Blanes recolza la decisió de l’Ajuntament de vetllar per la salut i la seguretat de totes. També volem agrair el seu reconeixement a les professionals, majoritàriament dones, que han estat al capdavant de la lluita de la Covid-19 però cal insistir que a les treballadores del sector públic no els calen només homenatges: el millor reconeixement és lluitar per garantir que tinguin unes condicions de treball dignes. Les militants de la nostra assemblea compartim també el dol amb les víctimes d’aquesta epidèmia; unes víctimes que caldrà valorar amb perspectiva de classe i de gènere.

Davant la manca d’informació i concreció del comunicat de l’Ajuntament de Blanes la CUP exposa:

• L’excessiu protagonisme i pes que el Concurs Internacional de Focs d’Artifici té a la Festa Major.
• La manca d’informació i claredat per part de l’equip de govern alhora d’aclarir a què es destinarà la partida pressupostària assignada al concurs de Focs.
• És urgent explicar quin és el format que adoptarà  la Festa Major.
• El menysteniment per part de l’Ajuntament de les entitats, les principals perjudicades per la incertesa generada.
• Tal i com han fet diversos ajuntaments, dedicar una part de la despesa destinada al concurs de focs d’artifici a mesures de reactivació econòmica i social. 
• Aquesta crisi ha de suposar una oportunitat per replantejar-nos el model de Festa Major i dotar-nos d’espais i activitats d’oci alternatius.

La Festa Major és la festa dels veïns i les veïnes de Blanes. La de tothom. Per això demanem que es treballi amb la implicació de totes. Serà diferent, però sempre la voldrem inclusiva, participativa i amb la il·lusió que l’any que ve hi tornarem i serà millor.

Ens trobem als carrers!

DEBAT OBERT AMB ACTIVISTES FEMINISTES RESPECTE AL TREBALL REPRODUCTIU

A continuació us deixem el video de l’acte que vam organitzar amb la col·laboració de la Georgina Monge, la Carme Abril, l’Urszula Sienczak i la Betlem Cañizar Bel, totes elles activistes feministes:

Georgina Monge: La Georgina Monge López és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració, amb un postgrau i un màster en polítiques de gènere, forma part de la Crida per Sabadell i està afiliada al sindicat CGT. Actualment treballa a l’Ajuntament de Barcelona com a tècnica de transversalitat de gènere.

Betlem Cañizar Bel: La Betlem també és activista feminista. Llicenciada en Humanitats, postgraduada en gènere i igualtat d’oportunitats. Ha coordinat i fet activisme a Ca la Dona durant més de 10 anys. Ha coordinat el projecte Ciutats Vivivles (ciutatsvivibles d’Entrepobles) i ara fa de professora de secundària i d’activista en forma de regidora de l’oposició a Rubí, la seva ciutat amb l’Alternativa d’Unitat Popular Rubí. Podeu seguir-la també al diaridunaregidora.home.blog

Carme Abril: La Carme és de les terres de l’Ebre. Viu a l’Ampolla i és professora de llengua catalana i literatura a l’institut de Deltebre. La seva militància neix amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre i el casal Popular Panxampla de Tortoda i després també amb la CUP. També és cofundadora i activista del col·lectiu feminista llibertari Llibertes. A més escriu a l’Ebre Digital, la Plataforma digital d’informació de les Terres de l’Ebre.

Úrsula Szienzak: Forma part del col·lectiu Antipatriarcal Sa Pedra. És llicenciada en llengües eslaves a Polònia i emsdedico a interpretació i traducció judicial. Habitualment treballa en temes de violència de gènere desde l’administració, comissaries, jutjats, Serveis Social i el 112.Va anar a les llistes de la CUP de Blanes a les darreres eleccions municipals i a més és cofundadora i presidenta del BDT de Blanes, i mare d una nena i d’un nen.

NOTA DE PREMSA ATUREM LA C-32

ATUREM LA C-32 DEMANA QUE ES DESESTIMI EL PROJECTE D’AMPLICACIÓ DE L’AUTOPISTA

Des de la plataforma s’insta que en el context actual hi hagi un canvi de model per la Costa Brava Sud en el que hi quedin fora la destrucció del paisatge, l’especulació i els peatges a l’ombra.

La crisi sanitària conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 està afectant la nostra salut i la nostra vida en general. Aquesta crisi ens ha donat l’oportunitat de reflexionar sobre els nostres sistemes (polítics, econòmics, sanitaris, d’organització comunitària) i sobre la seva fragilitat. En aquest sentit, des d’Aturem la C-32 tenim clar que és totalment innecessària una autopista que destrueixi el nostre Patrimoni Natural i Cultural i els paratges més estimats per blanencs i lloretencs. Des de les entitats del territori estarem vigilant qualsevol moviment de la Generalitat per evitar que es segueixi perpetuant un model de mobilitat i viari basta en la construcció de grans infraestructures viàries impulsades amb peatges explícits o a l’ombra que porten dècades castigant les nostres butxaques. 

Ara, més que mai, volem un present i un futur on puguem continuar gaudint dels boscos i del paisatge, veritables senyals d’identitat de la Costa Brava. Durant aquests dies de confinament i d’inici de desescalada s’ha posat de manifest la necessitat dels ciutadans i les ciutadanes de poder estar en contacte amb espais naturals i espais oberts i les mancances (pocs espais destinats a vianants i ciclistes, alta freqüentació, espais naturals degradats…) que presenten les ciutats catalanes i també de la Costa Brava Sud. En aquest territori on fa tants anys que es parla de canviar el model turístic, ara hi haurem de fer front de veritat. El model turístic que s’haurà de buscar arran de la pandèmia serà aquell que prioritzi els espais naturals, i els entorns saludables, fugint del model low-cost basat en la concentració de persones i en la destrucció de territori en forma d’urbanitzacions fantasmes que donen gran rèdit, això sí, només als especuladors.

És l’hora de lluitar per la Costa Brava autèntica, la que ens representa i per això hem d’aturar la seva destrucció amb:

• Un model de mobilitat sostenible que abandoni definitivament l’amenaça de la construcció d’una nova autopista que suposaria un gran impacte ambiental i una cicatriu en el paisatge de grans dimensions irreparable.
• Una adequació de les vies existents. Ara que segurament a les carreteres el trànsit turístic es reduirà notablement, s’ha d’aprofitar l’oportunitat per a la seva millora, veritable alternativa a l’autopista i veritable solució a les necessitats de mobilitat de la majoria dels habitants de la Costa Brava Sud.
• Una aposta ferma per al foment i la inversió en transport públic de qualitat i assequible, és a dir, una aposta per la mobilitat sostenible, un element clau per mitigar els efectes de la crisi climàtica.
• Un Pla Director Urbanístic de la Costa Brava valent, que aturi l’especulació del totxo.

Per tot això, des d’Aturem la C-32 exigim a la Generalitat de Catalunya que d’una vegada per totes desisteixi d’ampliar l’autopista de la Costa Brava Sud i que el nou Pla Director Urbanístic de la Costa Brava aturi la degradació del paisatge i deixi de fomentar l’especulació. Les eines hi són, la voluntat de la ciutadania també, ara cal voluntat política i que la Generalitat compleixi amb fets les lleis reguladores en matèria de medi ambient com: la Llei del Canvi Climàtic o l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya. Que vetlli per la preservació de la Costa Brava i l’equilibri dels ecosistemes en què vivim.

Blanes, maig de 2020

 

NOTA DE PREMSA DE LA XARXA SOLIDÀRIA

AGRAÏM EL SUPORT ECONÒMIC DE LES ENTITATS I GRUPS MUNCIPALS (CUP i JxC) AL PROJECTE D’ACOLLIDA HABITACIONAL I D’ACOMPANYAMENT I COHESIÓ SOCIAL.

El conjunt de les persones i entitats que participem en el projecte d’acollida habitacional, acompanyament i cohesió social, coordinades en la xarxa solidària amb les persones migrades i refugiades de Blanes, volem expressar el nostre agraïment a les entitats, grups municipals, partits i persones a títol individual que ens han manifestat la seva solidaritat i, conscients de les dificultats econòmiques inherents a un projecte d’aquestes característiques, han fet aportacions solidàries.

Aquest projecte va néixer amb l’ambició de ser un projecte estratègic de poble que contribuís a donar resposta a les necessitats d’acollida habitacional i acompanyament de moltes persones nouvingudes en situació de vulnerabilitat.

Va sorgir de l’entranya mateixa d’una realitat de fet com era el tancament de càries desenes de persones primer a l’esbarjo parroquial i després a Modes Àfrica.

I es van poder materialitzar gràcies a la coordinació entre Serveis Socials i La Xarxa, que va esdevenir subvenció del Dipsalut al projecte, mitjançant un conveni amb l’Ajuntament.

Aquest conveni, i la col·laboració econòmica i de gestió d’Acció Solidària Mediterrània i Blanes Solidari, d’aliments de Càritas, de productes de neteja de Creu Roja i de l’aportació en efectiu de grups municipals o partits com la CUP o Junts per Blanes o de persones a títol individual, ens ha permès fins ara mantenir el lloguer, els subministraments i la subsistència alimentària i d’articles de primera necessitat.

La crisi, com en el cas de tantes altres iniciatives i projectes, posa en perill el nostre. Les persones acollides fins a l’estat d’alarma, tot i la seva situació encara no regulada, podien anar fent treballs precaris i alguna aportació als subministraments. Ara no, i ens estem veient obligats a no fer el pagament de l’aigua, la llum o el gas.

És per això que vam demanar als grups municipals o les executives dels seus partits la seva col·laboració. És per això que agraïm la resposta positiva de la CUP i Junts per Blanes. És per això que esperem que la resta ens respongui aviat també de manera positiva. Perquè entenem que es tracta d’un projecte estratègic de poble sensible a la problemàtica dels més desfavorits entre els desfavorits.

Blanes, a 5 de maig de 2020

XARXA SOLIDÀRIA AMB LES PERSONES MIGRADES I REFUGIADES

COMUNICAT EPIDÈMIA CORONAVIRUS

COMUNICAT CUP BLANES

 Aquesta crisi no la tornarem a pagar les de sempre

Ara que ens trobem en l’inici de les fases de desescalada, la crisi del COVID ha posat de manifest un cop més les mancances i els perills de viure sota el sistema capitalista. La privatització de serveis essencials i l’apropiació i explotació de recursos naturals sota l’òptica del benefici econòmic són només algunes de les causes que han provocat que als Països Catalans haguem hagut d’afrontar aquesta crisi amb pitjors condicions.

L’estat d’alarma ha suposat una major vulneració de drets, pèrdua de sobirania i capacitat de gestió en la crisi sanitària. Sense oblidar que l’onada privatitzadora que hem patit les últimes decades ha debilitat la nostra capacitat de garantir el benestar a la majoria de la població. L’estat ha aprofitat per intensificar el control sobre la ciutadania mitjançant un augment de la presència militar i policial amb l’aplicació de la llei mordassa. Volem mantenir els nostres carrers lliures de presència militar i d’abusos policials. Mentrestant, a Blanes veiem com els grups municipals que composen el plenari són incapaços d’arribar a acords i l’activitat política i d’actuació contra la crisi, es troben pràcticament aturades. 

És per això que ara reclamem polítiques actives per tal de garantir els nostres drets, el treball, la solidaritat i el dret a una vida digna. Moltes de les propostes ja van ser dutes al plenari, amb acceptació per la majoria de grups anteriorment. No volem que ningú es quedi enrere, no volem pagar les de sempre.

Els canvis que ha generat aquesta situació no poden ser excusa. Ara més que mai és indispensable que la població rebi de forma clara i transparent l’horitzó amb el que treballa el consistori. De la mateixa manera que l’Ajuntament demana a l’Estat saber com haurà de gestionar el servei de salvament a les platges de Blanes, la ciutadania i el teixit productiu vol i necessita saber com podran començar la temporada, accedir a algun ajut o directament si podran tornar obrir la persiana del negoci. Tanmateix, volem aprofitar per potenciar i primar el cooperativisme, permetent crear cooperatives sense dificultat burocràtica i plantejar la seva introducció en el comerç local.

Al passat ple escoltàvem astorats com l’equip de govern disposa de 32 propostes que estan treballant però tant l’oposició, nosaltres com a grup polític i la ciutadania desconeixia. El suport a l’economia local i a les famílies i especialment als sectors més vulnerables ha de ser la prioritat. Valorem positivament els projectes engegats per l’equip de govern i les propostes que preveuen portar a terme però ni s’estan materialitzant ni disposen en aquest moment de finançament. Les nostres propostes segueixen sent vinculades a la distribució social  més justa. En definitiva es resumeix en: qui més té, més paga.

Moltes persones es troben en aquest moment desconcertades i sense recursos davant situacions d’acomiadaments verbals, ERTES, pròrrogues de subvencions i comunicació amb les diferents administracions. Als ja típics problemes s’afegeix ara la necessitat de fer tramitacions via internet, amb la qual cosa la bretxa digital  fa més profunda encara la precarietat comunicativa, especialment entre els sectors més vulnerables, com ara persones d’origen migrant. Aquesta situació és una porta oberta a possibles fraus i abusos.

D’altra banda, per a moltes joves blanenques membres de la comunitat LGBTIQ+, tornar a casa durant el confinament ha suposat veure’s obligades a viure un context que qüestiona la seva identitat o a tornar a entrar dins l’armari.

També cal recordar l’augment exponencial de trucades i missatges que ha rebut el servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere durant aquest confinament. No podem tolerar cap tipus d’agressió verbal, física o psicològica cap a les dones.

De la mateixa manera, entenem que informar de  l’administració dels sous i dietes  dels nostres càrrecs públics ha de ser un exercici de transparència, de rendició de comptes al poble que és qui paga amb els seus impostos aquestes remuneracions. I entenem que aquesta informació ha de ser suficient, oberta, i sotmesa al judici i l’opinió populars. En cap moment ha de servir per l’exhibicionisme autocomplaent o l’aliment del clientelisme.

I així ho hem demostrat al llarg de la legislatura passada en la qual vam tenir dues regidores, ja sigui amb el programa “Diners al Carrer” de subvenció de projectes a entitats locals durant tres anys; el suport en diverses ocasions a la Xarxa Solidària amb les persones migrades i refugiades; o més recentment, a iniciatives com el Rebost Solidari endegat per Blanes Solidari.

Des de l’assemblea local de la CUP volem ser partícips de les decisions que es prenguin a l’Ajuntament de Blanes. D’aquesta manera, volem oferir-nos al consistori per poder dur a terme algunes de les següents propostes amb la finalitat que es materialitzin amb la major agilitat possible:

TRANSPARÈNCIA

1. Habilitar un canal d’informació a temps real per rebre notificacions ràpides i efectives, així com avisos de forma permanent, utilitzant eines com pot ser el Telegram.
2. El negociat de l’ampliació del pressupost per tal de fer front a les mesures per a la reactivació econòmica ha de ser públic (representa un sobreendeutament que necessita ser comprès i informat).
3. Convocar amb la màxima celeritat taules per sectors de la població. Per la presentació, debat i  propostes d’execució de les mesures a aplicar en l’àmbit econòmic i social.

ECONOMIA 

1. Oficina per l’atenció a la ciutadania, autònoms i empreses damnificades  per la crisi COVID-19. Cal que faciliti informació dels ajuts i acompanyament del procés.
2. Reforç dels programes del SOC.
3. Sol·licitud urgent per aspirar a nous plans locals d’ocupació per a la contractació de veïns i veïnes en situació vulnerables.  
4. Sol·licitar les ajudes promogudes per la Generalitat per ciutats menors de 50.000 persones.
5. Presentar el projecte de reactivació social i econòmica de forma inmediata per tal de poder consensuar amb els actors polítics, per posteriorment traslladar a la taules per sectors.
6. Revisió de les ordenances fiscals per adaptar-les a la nova situació. Aclarir les exempcions, temporalitat, terminis i fer-los  públics de forma clara.
7. Campanya important de conscienciació i potenciació del comerç i dels productes locals.
8. Creació d’horts urbans de gestió comunitària. 

HABITATGE

1. Posar en valor la taula d’habitatge davant l’emergència social que vivim. S’ha de reunir de forma inmediata, fer el seguiment  i cercar solucions.
2. Estudi de l’existència d’habitatges a Blanes de titularitat de la SAREB per poder ampliar i/o augmentar el parc d’habitatge social. La SAREB ha manifestat avenir-se  a negociar amb els ajuntaments per tal de desfer-se de pisos, ho hem d’aprofitar.
3. Recolzem la proposta de rebaixar l’IBI com incentitu als propietaris per rebaixar els lloguers  durant aquest període, pero entenem que aquest impost és el que més marge d’actuació dóna i creiem que es poden aplicar altres deduccions i ajuts que ens agradaria debatre amb l’equip de govern. 

SOCIETAT

1. Garantir l’accés gratuït als infants al lleure i l’esport en franges horàries no lectives, així com poden ser reflectir-se en els casals d’estiu o activitats extraescolars, mentre duri el període lectiu excepcional.
2. Ajudar econòmicament a les xarxes de suport locals, bé sigui les que tracten amb les persones migrades i refugiades com a les que gestionen els bancs d’aliments, garantint-ne la independència institucional i la seva autogestió.
3. Cal facilitar l’accés a internet a tota la ciutadania mitjançant alguna fórmula que minimitzi els possibles efectes adversos que l’impacte de la contaminació electromagnètica pugui tenir sobre la salut de les blanenques.
4. Impulsar una campanya a nivell local per tal que els homes es responsabilitzin de les tasques de cures i de la feina de casa. 
5. Reforçar les xarxes de suport existents i augmentar els recursos destinats a dones en situació de violència de gènere, juntament amb una de paral·lela que mostri la sensibilització vers aquesta problemàtica.
6. Reforçar la xarxa comunitària de suport per als membres de la comunitat LGBTIQ+.
7. Arbitrar mesures per tal de facilitar l’assistència i assessorament legal especialment en els àmbits laborals i d’habitatge, mitjançant un equip legal o convenis amb els despatxos d’advocats de Blanes.

CULTURA

1. Elaboració d’un pla de suport als artistes locals, permetent la música en directe als locals d’oci, permetent l’utilització d’espais municipals per exposicions de mostres artístiques, plàstiques, així com facilitar espais per que les artistes puguin oferir les seves creacions (sales de dansa, de balls populars, d’exposicions de pintura i altres arts plàstiques…).
2. Proposar diferents plataformes de despesa pública com concuros i/o exposicions col.lectives, teixint xarxes d’experimentació i expressió artística, garantint l’accés universal a la cultura.
3. Incloure el jovent en totes aquestes actuacions, aprofitant espais i involucrant-los en l’entramat cultural local.

SOUS DE LES REGIDORIES

1. Mostrar una consonància amb el nivell de vida i l’afectació econòmica de la ciutadania de Blanes, exercint una rebaixa salarial. Com a mínim, durant aquest període d’asfíxia econòmica.
2. Retornar a la ciutadania (entitats i organitzacions socials  i/o persones individuals) aquesta diferència monetària positiva.
3. Sotmetre aquestes mesures a l’escrutini públic.

REMUNICIPALITZACIÓ DE SERVEIS

1. Dotar de contingut i finalitat l’empresa municipal de Blanes Medi Ambient.
2. Desenvolupar un pla de treball per fer efectiva la remunicipalització de serveis bàsics:

• • Renegociació de preus i costos compartits d’Aigües de Blanes. La part privada ha de ser solidària, assumint pèrdues en aquest període amb la resta de la ciutadania.
  • Contactar amb NORA per tal que la disminució de la brossa comercial permeti subvencionar part de les factures per serveis no prestats als establiments.
  • Estudiar la viabilitat de la rebaixa d’impostos vinculats amb els serveis de les defuncions.

 

Espai de debat sobre la prostitució: Dimarts, 10 de març, 19h

Dimarts, 28 de gener Debat: passat, present i futur sobre la Torderada