urbanisme blanes
La CUP es posiciona en contra de legalitzar les ampliacions fetes per alguns càmpings del municipi sobre sòl agrícola protegit
La CUP presenta una moció demanant un debat col·lectiu vinculant per a definir el model de poble
La moció que demana l’inici d’un debat col·lectiu i vinculant obert a tota la ciutadania per definir el model de poble, arran del procés de redacció del Pla d’Ordenació urbanística municipal (POUM) de Blanes iniciat per l’Ajuntament, es debatrà en el Ple del proper mes de febrer .
Moció que presenta la CUP de Blanes per encetar un debat ciutadà per definir col·lectivament el model de poble
Malauradament, en la majoria de viles i ciutats de l’anomenat món globalitzat la planificació urbanística sovint s’encara cap a models centrats en el creixement il·limitat i en l’obtenció ràpida de beneficis econòmics mitjançant la requalificació del sòl i la construcció d’immobles, infraestructures de transport, xarxes de distribució d’energia, etc. Aquesta manera d’entendre l’urbanisme, a la pràctica, ens aboca a un model socioeconòmic que depreda els recursos naturals a una velocitat de vertigen i que, de retruc, genera una creixent desigualtat social. A més, els veïns i les veïnes queden sovint al marge dels processos de concepció, disseny i decisió sobre l’entorn urbà que els envolta, quan de fet en són els verdaders usuaris finals i també els principals afectats per la manera de concebre l’espai públic, en el fons l’espai de relació de les persones.
La planificació dels espais públics, els seus usos, la mobilitat i la interconnexió entre els diferents indrets i àmbits del municipi suposen un element essencial per cohesionar la societat i el conjunt del municipi. La planificació urbanística, entesa com a una eina de transformació i de cohesió social, hauria de comptar necessàriament amb la implicació de la ciutadania, precisament perquè es tractat de definir el model de ciutat on volem viure.
Actualment, a Blanes tenim en marxa el procés de redacció del Pla d’Ordenació urbanística municipal (POUM) de Blanes, on es segueix un full de ruta clàssic alhora d’entendre la planificació del municipi i on s’han posat de moment sobre la taula una sèrie de propostes que, al nostre entendre, no són alternatives reals al model de poble que hem tingut fins ara.
Al nostre entendre, el plantejament d’alternatives reals passa indiscutiblement pel debat, la col•lectivització de les decisions i, en definitiva, el ple empoderament de la ciutadania: la democràcia participativa. L’alta complexitat de cadascuna de les realitats existents al municipi fa que sigui del tot imprescindible establir un marc de discussió i co-creació, que sigui integrador, no excloent i descentralitzador. No es tracta de la simple participació, entesa tant sols com a procés informatiu, sinó de la col•laboració, negociació i l’aprenentatge mutu de la ciutadania i de tots els agents implicats: aquesta és l’única forma de donar resposta a les múltiples necessitats que molt sovint queden invisibilitzades per la inèrcia política i l’alt grau de burocratització de les institucions.
Molts són els municipis que han posat en marxa experiències participatives per tal d’acostar la definició del model urbanístic, dels carrers, les places i els equipaments, als veïns i veïnes. Per exemple, alguns dels casos més propers al nostre municipi són el Projecte d’intervenció integral de barri del Remei de Vic, les Propostes col·lectives per al Parc Güell, el Pla de Buits de Barcelona o la remodelació del barri de l’Erm a Manlleu, on el fil conductor fou el debat horitzontal i el contrast d’idees entre administració, agents tècnics i veïnes i veïns.
Atès que el Reglament de Participació Ciutadana de Blanes recull i reconeix, en el seu apartat número 11, el Dret d’audiència pública i que aquesta pot ser convocada, entres d’altres formes, per iniciativa municipal,
Atès que el 27 de novembre del 2014 el ple de l’Ajuntament de Blanes ja va aprovar per amb el suport de tots el grups llavors representats al consistori una moció on posava de manifest el compromís d’aquest Ajuntament vers la realització d’audiències públiques, tot citant explícitament “ […] per a tractar qualsevol altre tema que sigui d’interès pel conjunt de la ciutadania de Blanes, com ara: l’aprovació de noves normatives municipals, l’aprovació de nous planejaments urbanístics, obres de gran naturalesa, així com altres temes d’interès general que es puguin plantejar o que puguin aparèixer amb caràcter d’urgència”,
Atès que en data 21 de gener l’Ajuntament de Blanes va adjudicar un contracte a l’empresa LAVOLA 1981 SA per gestionar la fase participativa associada al procés de redacció del nou POUM i que en la licitació d’aquesta es concretava que durant la fase de debat ciutadà “[…] els canals previstos han de buscar la intervenció de sectors significatius de la població i no limitar-se a una crida genèrica a la participació”.
Proposem al Ple de l’Ajuntament de Blanes l’adopció dels següents acords:
1.- Celebració d’un mínim de 4 audiències públiques sobre la proposta de modificació de l’actual POUM en caràcter previ a la seva aprovació inicial, en compliment de la moció aprovada el novembre del 2014 anteriorment esmentada.
2.- Que les audiències públiques es celebrin en diferents espais arreu del municipi de manera descentralitzada amb l’objectiu de garantir la proximitat de les trobades, agrupant si s’escau diversos barris en una mateixa sessió.
3.- Que addicionalment es celebri una sessió informativa i de debat adreçada als alumnes dels centres educatius de secundària de Blanes.
4.-Que les audiències públiques prevegin torns de paraula per a la intervenció de dels representant de l’Ajuntament, del personal tècnic que la sessió requereixi, així com per a qualsevol veí i veïna del municipi i les entitats de Blanes que així ho desitgin.
5.- Que les audiències públiques contemplin l’exposició del projecte del POUM, un debat, la recollida de les propostes de la ciutadania i que al final de les sessions es consensuïn les propostes que gaudeixen d’un ampli suport per tal de que siguin incorporades en el redactat final, si s’escau.
6.- Que s’habilitin els canals adequats per tal que les preguntes i consultes que formulin els veïns i entitats es responguin de manera adequada i operativa en el decurs de les audiències públiques.
7.- Que es prengui acta de tot el contingut de totes les audiències públiques, incloses totes les intervencions i totes les propostes que realitzin els assistents a l’acte, i que posteriorment es facin públiques al web i als perfils de xarxes socials municipals, estiguin disponibles a les oficines d’aquest ajuntament i siguin remeses al cens d’entitats locals.
8.-Que immediatament després de la presa d’aquest acord es comenci a difondre l’estat en què es troba el procés de redacció del nou POUM i la celebració d’aquestes sessions obertes a la ciutadania, tot fent servir, com a mínim, els següents canals :
a.- informar mitjançant correu electrònic a totes les entitats de Blanes amb un mínim de 15 dies d’antelació.
b.- publicitar en un lloc ben visible de la web municipal i fer difusió periòdica per les xarxes socials des dels perfils de l’Ajuntament de tot el referent al procés de redacció del nou POUM i al procés de participació ciutadana que se’n deriva.
c.- informar a la ciutadania mitjançant totes les cartelleres i espais de difusió municipals habilitats a tal efecte (això inclou els panells publicitaris, cartelleres veïnals, cartelleres dels centres educatius, cartelleres municipals, etc).
d.- difusió a premsa i ràdio.
e.- informar a la ciutadania utilitzant qualsevol altre mitjà a l’abast de l’Ajuntament i/o de l’empresa contractada.
9.- Per tal que el procés participatiu esdevingui real, i donat que s’ha contractat una empresa externa per gestionar la fase participativa de la modificació del POUM, demanar la celebració d’una consulta popular vinculant oberta a tots els veïns i veïnes de Blanes majors de 16 anys sobre el nou planejament urbanístic del municipi.
CUP Blanes
La CUP de Blanes demana un debat ciutadà real i vinculant per definir el model de poble pels propers anys
La formació denuncia que el model urbanístic i territorial de Blanes s’està definint a porta tancada sense contemplar propostes alternatives
Fa uns mesos l’Ajuntament de Blanes va posar en marxa els treballs per refer el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), motivat per una sentencia del tribunal superior de justícia de Catalunya que va declarar nul l’actual Pla Urbanístic, aprovat el 2010.
El POUM és la normativa que regirà el model de desenvolupament i creixement del nostre municipi, definint el model de poble pels propers anys. Així doncs, es tracta d’un Pla que condiciona molts dels aspectes que repercuteixen directament en la vida dels blanencs i blanenques, com ara les polítiques d’habitatge, mobilitat, equipaments, la relació del municipi amb l’entorn natural, la qualitat de l’espai públic, entre d’altres.
La CUP de Blanes ha denunciat que, tal com han anat avançat els treballs de modificació del POUM, ara s’ha arribat gairebé al final del camí amb tres propostes que l’Ajuntament ha posat sobre la taula. Per la formació independentista cap d’elles suposa una alternativa real al model de poble actual. En aquest sentit, el portaveu municipal de la CUP, Jaume Pujadas, ha manifestat que “en realitat no s’han presentat tres alternatives a debat, ja que totes defensen models continuistes i no suposen canvis reals en la manera d’entendre urbanísticament i territorialment Blanes”. Pujadas ha afegit que fins i tot una d’elles planteja tornar al Pla Urbanístic aprovat l’any 1981 (PGOU-81), “essent un autèntic frau i un engany a la ciutadania”.
La formació de l’esquerra independentista es desmarca de les tres opcions presentades per l’Ajuntament, denunciant que aposten pel creixement expansiu i desmesurat de la població mitjançant la requalificació d’una enorme superfície de sòl en urbanitzable. Molts dels sectors de creixement planejats al PGOU-81 resten encara pendents de desenvolupar, amb el que la capacitat de crear nous habitatges i equipaments amb el sòl ja incorporat a l’actual teixit urbà és perfectament viable.
La formació blanenca ha fet públic un paquet de propostes per fer de la participació de la ciutadania la peça central de tot aquest procés, avançat cap a un model poble que aposti per la rehabilitació i la reutilització, la plena sobirania energètica i l’autoconsum i que faci de la defensa del territori i l’ecologia l’eix central d’un model de turisme contraposat a l’actual: sostenible, no estacional, respectuós amb el medi ambient i que potenciï els valors ecològics i naturals de l’entorn del municipi, com Pinya de Rosa i el Delta de la Tordera. Un dels portaveus del grup de treball de territori de la CUP de Blanes, Jordi Brunet, ha afegit que “veient que s’està decidint tot d’esquena al poble, el primer que demanem és posar en marxa un debat col·lectiu real i vinculant que compti amb la participació del conjunt de la ciutadania per definir el model de poble que volem”.
AL·LEGACIONS A L’AVANÇ DE PLA DEL POUM: Un Blanes per viure-hi!
La CUP ha presentat les següents al·legacions a l’avanç del pla del POUM.
A.-Participació ciutadana
Aquesta primera al·legació és una esmena a la totalitat de la metodologia de definició del POUM utilitzada. Sota una imatge de suposada obertura, ara ens trobem gairebé al final del camí amb propostes que no són alternatives i ho deixen tot tancat des de dalt.
Cap de les tres alternatives que es proposen sobre el POUM ha estat contrastada amb la ciutadania, que és precisament en aquesta fase inicial quan tindria capacitat d’incidència sobre el model de ciutat que volem. Creiem que aquest és un procés opac i fet d’esquena a la gent.
No podem recolzar cap de les tres alternatives que s’han proposat ja que no responen al model de ciutat que defensem. Actualment, aquesta proposta no existeix i no existirà a menys que es comencin a fer les coses d’una altra manera i reflexionem col·lectivament els grans temes de poble: el POUM n’és un.
Per tant, no avalarem cap proposta sense debat ciutadà. Sabem que, difícilment, res del que proposem acabarà incorporant-se: fins ara s’ha fet tot a porta tancada. Cal disposar de tota la informació perquè el poble pugui realitzar un correcte procés de diagnosi. Cal debatre, programar, planificar, proposar; discutir i revisar múltiples propostes conjuntament amb la ciutadania. No s’ha de confondre participació amb informació.
No s’han presentat tres alternatives reals a debat, ja que una d’elles és tornar al PGOU-81: això no pot ser mai una proposta. Creiem que aquest fet, per si sol, podria constituir un frau de llei.
Sense participació ciutadana -perquè replicar i calcar fil per randa el suposat període d’exposició pública tal com es va executar l’any 2007 no és participació real- tot aquest procés s’ha convertit en un mer tràmit administratiu que després de tot encara té el mur de contenció del Secretari perquè res canviï.
B.-Creixement: habitatge, sòl industrial i equipaments
Defensem la NO transformació en sòl urbanitzable -tant en la seva fórmula urbanística delimitada com no delimitada- dels eixos principals on es sosté la política de creixement definida en totes les alternatives actualment proposades per al POUM: la zona nord de la GI-682, l’ampliació del sòl industrial oest amb la construcció d’una ronda paral·lela a la riba de la Tordera, la zona del Racó Blau i el polígon SUD per activitats turístiques sobre terrenys del Delta de la Tordera. La defensa del territori natural no urbanitzat ha de ser radical.
Cal tenir en compte que Blanes disposa aproximadament de 2.238 habitatges buits i de 7.062 habitatges secundaris, segons dades oficials de l’IDESCAT per l’any 2011.
Cal considerar també que, contràriament al que s’esmenta a la memòria de criteris i objectius urbanístics, molts dels sectors de creixement planejats al PGOU-81 encara resten pendents de desenvolupar, amb el que la capacitat de crear nous habitatges i equipaments amb el sòl ja incorporat a l’actual teixit urbà és perfectament viable. Tot això, sumat als habitatges existents actualment buits i els secundaris, tots ells susceptibles d’entrar en programes i polítiques d’accés a l’habitatge com poden ser la masoveria urbana, els models de cooperatives d’ús (MCU), la rehabilitació/reutilització d’immobles, la redacció d’un Pla de Buits, etc. permeten plantejar el creixement poblacional i el repensar l’espai públic sense cap mena de necessitat de consumir i esgotar els recursos naturals existents, evitant construir encara més infraestructures per al transport motoritzat, xarxes de distribució d’energia i canalització d’aigües, telecomunicacions, etc. que trinxen el territori.
En totes les alternatives presentades pel POUM, tant la que delimita com la que no delimita els nous espais urbanitzables -per acció o per omissió- es planteja la expansió urbana residencial com a “mecanisme d’integració dels barris perifèrics existents al nord de la carretera d’accés a la Costa Brava, Valldolitg, Mas Borinot, Mas Güelo, Residencial Blanes, Ca la Guidó,…”. Creiem que la integració d’aquests barris no passa, en cap cas, per la urbanització expansiva dels seus perímetres, condemnant el ciutadà a viure en habitatges cada cop més petits i atrapant-lo en grans aglomeracions. Estem totalment en contra de l’augment i expansió de prop d’un 25% -aproximadament- del sòl urbanitzable que plantegen actualment les alternatives per la redacció del POUM.
C .-Territori: Delta de la Tordera – Faixa verda – Pinya de Rosa – Camins de Ronda
Defensem la reconversió i protecció real i activa de la zona del Delta de la Tordera, ocupada actualment per diversos càmpings -tant en la zona frontal de la platja de s’Abanell com en la riba de la Tordera-, incloent tota la zona humida deltaica, riba del riu segons limitació del PEFCAT i ACA i franja de protecció ZMT de tota la zona litoral.
Volem que s’impulsin des de les institucions tots els mecanismes necessaris per a la reordenació de tota aquesta zona, incorporant-la al PEIN mitjançant la delimitació d’un nou espai d’interès natural. Les alternatives proposades en l’Avanç de Pla no van, en cap cas, en aquest sentit, ans al contrari. Fins i tot -i ho volem destacar com a fet definitori de les intencions d’aquest nou POUM- als plànols proporcionats per l’equip redactor, la zona del Delta de la Tordera ni apareix: queda totalment tallada.
Defensem un model de turisme contraposat a l’actual: sostenible, respectuós amb el medi ambient i que potenciï els valors ecològics i naturals del nostre entorn.
Primer de tot, voldríem aclarir sota quin criteri s’han plantejat les “barreres de creixement urbanístic” grafiades als plànols d’avanç de planejament a la zona deltaica. A quina lògica responen?
Perquè es segueix plantejant l’augment de sòl destinat a equipaments turístics al polígon SUD sota l’argument, que creiem fals, de “potenciar el sector turístic i facilitar la millora de l’oferta hotelera de la ciutat mitjançant la qualificació de sòl i l’adequació de la normativa de manera que estimuli i faciliti la implantació d’aquesta activitat”? L’estudi ambiental del POUM aprovat el 2010 ja destacava l’enorme impacte ambiental d’urbanitzar i impermeabilitzar encara més terreny inundable de la zona deltaica natural i les actuals infraestructures hoteleres no presenten una ocupació permanent i desestacionalitzada al llarg de tot l’any com per plantejar la construcció de més hotels. A quins criteris respon aquesta operació de requalificació?
Segons l’actual delimitació de la zona de Domini Públic Marítimo-Terrestre -n’adjuntem una imatge oficial extreta del GeoPortal- diversos càmpings estan ocupant sòl públic -tota la franja litoral de s’Abanell, línia vermella- així com la zona de protecció interior -entre línia vermella i blava-. Entenem que tota la zona requereix d’una reordenació urgent que estableixi com a eix primordial la protecció i revalorització de tota l’àrea natural i el desplaçament de l’activitat turística que actualment l’ocupa. Cap de les propostes aclareix la situació. Quina intenció es té i sota quin criteri s’executa?
Considerant que l’espai de la desembocadura de la Tordera està inclòs en diversos catàlegs de paisatge (Sistema de protecció territorial a la Selva, Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de la Costa Brava) i plans de protecció com el Pla Especial de Protecció de patrimoni ambiental, paisatgístic, arquitectònic i historicoartístic i la Xarxa Natura 2000 definida a nivell europeu, defensem l’absolut replanteig de la tota la zona. Quines proposta activa planteja el POUM en aquest sentit? Com es pot compatibilitzar tot això amb activitats tant agressives contra el medi natural i la diversitat ecològica com són els assentaments dels càmpings ocupant-les flagrantment? Són compatibles aquests usos amb les zones protegides delimitades pels diversos catàlegs i plans de protecció?
Cal també incorporar la delimitació el domini públic hidràulic i l’ocupació de les zones inundables greus i moderades, que no admeten àrees d’acampada, ni serveis de càmping, ni cap tipus d’edificació, amb l’excepció de les destintades a usos industrials i d’emmagatzematge.
Defensem la creació de la Faixa Verda com a anella verda externa que embolcalli la població i relligui l’espai natural des de Pinya de Rosa fins el Delta de la Tordera. Aquesta podria unir físicament els dos àmbits a ponent i llevant citats, aprofitant el sistema de turons, rieres, espais forestals i fins i tot vials verds (que permetin o prioritzin el trànsit no motoritzat) existents als barris del nord (Mas Cremat, Ca l’Aguidó, Mas Guelo, Mas Borinot, Valldolig i Pinya de Rosa). Evidentment això xoca frontalment amb la intenció que tenen totes les alternatives presentades fins a dia d’avui pel nou POUM, que pretenen recosir la ciutat mitjançant la urbanització i creixement desaforat a partir de la definició de nous polígons urbanitzables. Defensem, doncs, cohesionar la ciutat a partir de la natura i d’un potent sistema connector ecològic, contraposant-nos a la recepta de sempre del capitalisme: asfalt i formigó.
Les diverses alternatives d’Avanç de Pla pel POUM ni plantegen ni esmenten polítiques actives per tal de protegir, recuperar i posar en valor els camins de ronda del nostre municipi. Quina proposta es pretén fer en aquest sentit?
D.-Mobilitat
La CUP de Blanes presentem oposició frontal a l’ampliació de la C-32. Hi ha alternatives, com el desdoblament de la GI-682, que permetrien optimitzar les infraestructures ja existents. Estem en contra de la creació d’una nova Ronda Nord que travessi o ressegueixi Ca l’Aguidó; entenem que aquesta ja existeix (GI-682) i que té la secció necessària per absorbir el desdoblament que requereix la mobilitat territorial.
E.-Energia i impacte ambiental
La CUP de Blanes defensem la plena sobirania energètica i la màxima utilització de fonts d’energia renovable per a l’abastiment de la demanda energètica de la ciutat. El document de criteris i objectius per l’Avanç de Pla del POUM no esmenta cap mena d’intenció d’establir polítiques de sostenibilitat energètica a nivell municipal. En aquest sentit, en defensem la inclusió i instem a l’equip de govern i l’estudi redactor a ser explícits sobre quin model energètic estan definint pel poble.
Cal dissenyar polítiques actives cap a la incorporació als edificis de sistemes d’energies renovables: cap a l’autosuficiència i l’autoconsum (biomassa, mini-eòlica, geotèrmia, solar tèrmica i solar fotovoltaica).
Volem incorporar al planejament urbanístic la previsió d’espais i infraestructures per a la generació elèctrica distribuïda dins l’àmbit urbà o en zones industrials. Permetre la implantació de centrals de producció elèctrica d’origen renovable o de centrals de cicle combinat (biomassa, biogàs, residus sòlids urbans, solar tèrmica, etc.). Cap a la plena sobirania energètica: incentivar la implantació de cooperatives d’energia verda al municipi.
Capgirem BLANES 